“No us rendiu mai davant els cops de la vida”

Va arribar a Polinyà el 1968 quan la família s’hi va traslladar seguint la nova feina del pare a l’empresa Tofoga. La nit que Massiel cantava des d’Eurovisió “a la tierra que me ha visto crecer”, David tot just passava la primera nit a Polinyà, la terra on ha deixat empremta.

Quin record escolliries de la teva joventut al poble?

El que més recordo és la colla, el grup d’amics i amigues que fèiem les mil i una per divertir-nos com es podia en aquells temps: molts jocs, música de la bona, riures i les primeres parelletes, entre elles la meva que, després de cinquanta anys, encara lluitem junts.

Com ha canviat Polinyà des que el vas conèixer?

Ha canviat completament, tot era verd i les vinyes i els camps n’eren els protagonistes, encara hi havia molt poques fàbriques i recordo les masies i els pagesos.

Què és el que no voldries que canviés mai a Polinyà?

Això que en alguns moments hem tingut, el sentiment de ser d’una comunitat amb identitat pròpia, amb persones que encara que tinguin pensaments i ideologies diferents, totes volien el millor per al poble.

Vas ser el primer cap de la Policia Local de Polinyà. Com era el cos en aquells inicis?

El cos era molt petit, només cinc agents i tot estava per fer. La legislació encara no recollia les necessitats dels agents per complir amb el seu servei i la falta de recursos s’havia de solucionar amb dedicació, i solucions imaginatives.

Durant el teu pas per la Policia de Polinyà vas treballar molt per fer del cos una policia integral que oferís un servei complet perquè la ciutadania no s’hagués de desplaçar a altres municipis. Diries que aquest va ser el teu llegat principal al cos?

Fer de la policia de Polinyà un cos integral va ser molt important, però també em sento molt satisfet de l’exemple que els primers agents vam ser per als nouvinguts. Era com tenir una petita escola de policia pròpia, a Polinyà.

Hi ha algun moment d'aquella etapa que recordis amb especial orgull?

Recordo amb molta estima el dia que em van fer Cap de la Policia. L’Ajuntament va dir: “Vinga, trieu-ne un”, i tots els agents em van escollir a mi. Va ser un orgull!

Què li diries a algú que comença ara de policia?

Li diria que, a banda de tenir una bona feina, estable i amb possibilitats de créixer com a professional, trobés la seva major satisfacció en l’agraïment de tot cos de les persones a les quals ajudarà.

També has estat molt vinculat a l’Atlético Polinyà. Quin paper vas tenir al club?

En vaig formar part com a jugador del primer equip des de la seva fundació, el 1979. Després, també vaig ser entrenador i directiu. I ara hi continuo vinculat com a avi que va a veure els partits dels seus nets.

Quin partit o moment del club tens més present?

Tinc dos moments importants. Per una banda, la temporada 2011-2012. Jo era delegat de l’equip i vam jugar la promoció d’ascens, veure tot el camp ple i l’esclat d’alegria final va ser inoblidable. L’altre moment va ser en el 2014, quan es va aconseguir el camp de gespa després de molta lluita i reivindicació.

Què representa l'Atlético Polinyà per al poble, més enllà del futbol?

Més enllà del futbol, sempre ha representat un punt de trobada i d’unió per a la gent del poble, més enllà d’ideologies i creences.

Una altra entitat molt important per a tu, ha estat la Germandat.

Sí, fa quaranta-tres anys que en soc soci. Quan era jovenet hi anava als diferents actes culturals que s’hi organitzaven, després col·laborava en les activitats que hi feien i, finalment, també vaig ser part de la Junta fins al 2025.

Què ha suposat la Germandat per tu?

M’ha donat l’oportunitat de conèixer i engrescar molta gent. Em sento molt orgullós d’haver contribuït molt a fer de l’entitat un referent i símbol de Polinyà. I d’haver obert l’entitat a molta més gent i convertir-la en un element integrador de diferents cultures sense perdre de vista el pal de paller de la cultura catalana. Igualment, estic molt satisfet d’haver-la gaudit amb tota la meva família i que els nets hagin crescut amb la Germandat com a referència.

Quin moment escolliries dels viscuts a la Germandat?

El de l’incendi del 2016 que va cremar tot el local per la capacitat de reacció de la gent per fer-lo renéixer encara millor. Però també, els espectacles del Cafè Teatre que hem fet, cada any amb gent nova que s’hi incorporava i una excel·lent rebuda per part dels espectadors. Per mi, és el referent cultural de l’any a Polinyà.

Què té el teatre fet des d'una entitat de poble que no té el teatre "professional"?

Els actors són més propers entre ells. Jo sempre he apostat per actors del municipi i he engrescat molta gent, el vincle que es crea és molt gran i, sovint, neixen amistats profundes.

Si haguessis de resumir Polinyà en una frase per al pregó, quina seria?

Polinyà, la gent al centre. Entre tots podem fer un poble millor.

Amb quin missatge voldries que es quedés la gent, després de sentir-te?

Que no es rendeixin mai davant els cops de la vida perquè fins i tot en el dolor hi ha motius per a l’esperança. Que busquin el suport de la família, que ajudar els altres els farà sentir millor i que segueixin els seus somnis mentre gaudeixen del camí de la vida.

Què li desitges al poble per als pròxims anys?

El meu desig per a Polinyà és que continuï millorant en tots els aspectes, però sobretot en serveis de salut que són molt necessaris.