L'església romànica de Sant Salvador

El primer nucli vilatà es formà a l'entorn de l'antiga Església parroquial de Sant Salvador, consagrada l'any 1.122, tot i que ja es troba documentada des de mitjans del segle XI.
Situada al nord de la població en la cresta d'una petita carena que separa les rieres de Can Rovira i de Can Serra, presidint tot el poble, és un dels valors històrics més importants de Polinyà, per la seva antiguitat i pel seu valor arquitectònic. A l'interior s'hi descobrien unes interessants pintures murals.

L'Església actual, molt transformada per successives reformes, conserva encara part de la primitiva estructura romànica d'una sola nau amb volta de canó, un absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes i un campanar de base quadrada. L'única porta original que resta és la que dóna accés al campanar, des de la nau pel mur nord. És de petites dimensions i té arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. L'actual porta d'accés, situada al mur de migdia, malgrat continuar en el lloc original, ha estat totalment transformada.

Declaració com a bé cultural d’interès local de l’Església de Sant Salvador de Polinyà​

Al Ple municipal ordinari de Polinyà,celebrat el 26 de novembre de 2018, l'Església de Sant Salvador de Polinyà va ser declarat com un bé d'interès local(BCIL) i inscrit al catàleg del patrimoni cultural català pel Departament de Cultura de la Generalitat.

Les pintures murals

Amb motiu d'unes obres que es realitzaran a la segona dècada del segle XX, es varen descobrir, sota l'embrancament, unes interessants pintures murals. Cap el 1930, el col•leccionista barceloní Joan Prats i Tomàs finançà, a benefici del Museu Diocesà de Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi d'un fragment per a la seva col·lecció privada. A la seva mort aquest fragment també es posà a disposició del Museu Diocesà, on ara es poden veure junt amb la resta, després d'estar durant uns anys al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Avui dia, encara es poden distingir restes d'aquestes pintures "in situ", especialment a l'intradós de l'arc.
Les pintures romàniques de Polinyà, d'una gran expressivitat en les seves formes, són de la primera meitat del segle XII. Estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret. Les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1116 i 1137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà. També s'atribueixen al mateix autor les de Cardona i les d'Osormort.
De la decoració de Sant Salvador de Polinyà es conserven, totes al Museu Diocesà de Barcelona, les pintures de l'absis, de la meitat meridional de la nau i de l'arc triomfal.

Al mur cilíndric de l'absis, es pot veure l'anunciació, la visitació i la nativitat, amb l'escena del bany amb les llevadores, i finalment l'anunciació als pastors. Al mur meridional només es pot identificar l'escena de Jesús davant Pilat, que es troba assegut en un tron. L'arc presenta, a la banda baixa, una figura dempeus, amb vestits eclesiàstics (casulla i estola adornada amb creus), i descalça, que porta una pedra a la ma dreta, motiu pel qual ha estat identificada amb Sant Esteve. La zona alta és decorada amb una tija ondulada amb fulles que té origen en un calze o copa. Pel que fa a la iconografia, les escenes es poden agrupar en dos grans temes: un referent a la vida de Crist, amb els cicles de la nativitat i la passió, i un segon amb visions de l'apocalipsi.
Dintre del cicle de la nativitat, veiem les escenes de l'anunciació, la visitació i la nativitat, representada a la manera bizantina, amb Maria sobre un llit i el Nen a part en un altre, mentre que Sant Josep hi té un paper molt marginal. Del llibre de l'Apocalipsi es poden veure uns quants detalls al conjunt mural de Polinyà. Primerament, la ja clàssica imatge de Crist entronitzat dintre d'una mandorla i envoltat pels símbols dels evangelistes. També hi són presents les esglésies d'Àsia, els set canelobres d'or, l'Anell diví amb set ulls i el llibre dels set segells, i dos dels quatre genets, el segon amb l'espasa i el quart amb una llança.
Darrera actualització: 25.10.2021 | 14:30
Darrera actualització: 25.10.2021 | 14:30