Prospecció amb georadar a l’entorn i a l'interior del cementiri

L'Ajuntament ha fet el passat dimarts una prospecció geofísica amb un georadar a la part del darrera i a l'interior del cementiri de Polinyà per tal de saber què hi pot haver al subsòl abans de començar una possible intervenció arqueològica. L'objectiu és trobar una fossa comuna de la Guerra Civil de la qual se n'han trobat referències tant en diversos documents com en la memòria històrica local.

Un estudi finalitzat l'agost del 2021 realitzat per l'historiador Benjamí Benedicto i coordinat per l'Arxiu Municipal de Polinyà conclou que segons la documentació recollida i les aportacions de diversos testimonis podria existir una fossa comuna a l'exterior del cementiri però adossada al mur on hi haurien enterrades sis víctimes de la Guerra Civil. Aquest estudi va ser finançat pel Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica a través d'una subvenció per a projectes de localització, exhumació i identificació de persones enterrades en fosses comunes a Catalunya.

Dues tècniques de l'empresa SOT Prospecció arqueològica han fet els mesuraments durant el matí de dimarts 14 de febrer a través d'un georadar. Aquest aparell transmet ones electromagnètiques que travessen diferents capes del subsòl provocant una reflexió de part d'aquesta energia. Aquestes dades són registrades pel dispositiu per després poder fer-ne l'anàlisi topogràfic que indicarà si hi ha hagut moviments de terra, acumulació de materials o altres tipus d'anomalies que puguin indicar la possibilitat d'una fossa comuna. Aquest anàlisi del subsòl també està 100% finançat pel Ministeri.

A més, se sap gràcies a l'estudi previ que els sis morts de la Guerra Civil van ser enterrats en taüts, la qual cosa ha de ser suposa un espai significatiu. Les comprovacions amb el georadar s'han fet en dos espais diferents: a la zona d'extramurs del cementiri antic i a l'interior, davant els nínxols més antics. Els resultats definitius de l'estudi estaran disponibles en un mes aproximadament.

Les víctimes de la Guerra Civil enterrades a la fossa comuna

L'estudi realitzat sobre els morts enterrats a la fossa comuna del cementiri de Polinyà parla de sis persones. Quatre d'elles trobades mortes, probablement víctimes de la repressió republicana. Les altres dues víctimes eren refugiades que no van poder suportar les condicions cada vegada més dures que patien durant la guerra:

• Home desconegut amb les inicials P.P. bordades en un mocador que portava a la butxaca dels pantalons. Trobat l'1 d'agost del 1936 amb ferides d'arma de foc a la font dels Pobres.
• Jaume Baró Feliu, de Santa Maria de Ronçana trobat el 21 d'agost del 1936, també a la font dels Pobres.
• Home desconegut, trobat el 24 d'agost del 1936 al pont dels Lladres que actualment ja no existeix i que es trobava a la carretera C-155. Mort per arma de foc.
• José Antonio Ríos Ruiz, trobat mort per arma de foc al terme municipal de Polinyà, sense més precisions a la documentació de l'època, el 2 de setembre del 1936. Natural de Múrcia. Segurament portava documentació, motiu pel qual va ser identificat.
• Antonio Asenjo Jimeno, nascut a Vallecas i mort per cirrosis el 25 de gener del 1938. Va ser refugiat a Polinyà des del 7 de desembre del 1936 fins a la seva mort. Era un dels 30 refugiats que vivien a la Torre Martí, habilitada llavors per a acollir-los.
• María Lago Gallo, una nena basca d'uns 15 anys, refugiada a Polinyà amb la seva mare i que també vivia a la Torre Martí amb d'altres refugiats. Va morir el 10 de desembre de 1938 a conseqüència d'una pneumònia.