Polinyà dedica el Centre Cívic a Mari Carmen Gámez, primera alcaldessa del municipi

El Ple de l'Ajuntament de Polinyà va decidir, en sessió ordinària del 26 de març, que l’equipament del Centre Cívic, passaria a dir-se “El Cívic, Espai Cultural Mari Carmen Gámez Delgado”, en homenatge a la primera dona a exercir aquest càrrec a Polinyà, entre el 1987 i el 1995. Per aquest motiu, ahir 29 de setembre, es va celebrar un acte de denominació de l’equipament i de record a la figura de Gámez.

A l’acte, al qual van assistir la família, membres del consistori, representants d’entitats i veïns i veïnes de Polinyà, es va destacar la tasca que Mari Carmen Gámez va fer a Polinyà com a política, però, també, la seva activitat posterior en defensa de diverses causes. “He de dir que era un plaer parlar amb ella, escoltar la seva opinió sobre qualsevol tema. Perquè, sí, va deixar de ser alcaldessa el 1995, i anys després va deixar també la política institucional, però mai va abandonar la lluita per una societat més justa. I, per això, fins al darrer moment va donar suport a tota mena d’iniciatives, tant a Polinyà, com més enllà”, va explicar l’alcalde de Polinyà, Javier Silva Pérez, en la seva intervenció.

En el mateix sentit es va expressar Roque Fernández Navarro, vidu de Gámez, que va pujar a l’escenari acompanyat de les filles i els nets amb un discurs curt, però molt emotiu: “Estic segur que si Mari Carmen fos aquí, entre nosaltres, estaria mostrant el seu suport i solidaritat al poble de Palestina”.

Silva també va fer menció de la importància de fer valdre “les persones que han liderat d’alguna manera la nostra societat” i va descriure l’acte com un exercici de memòria democràtica: “La memòria històrica és fonamental per construir societat millor i, més concretament, la memòria democràtica ho és perquè no només ens fa millor sinó que també ens explica moltes coses de com som i com pensem”.

Alcaldessa de Polinyà de 1987 a 1995

El 1987 Gámez va guanyar les eleccions municipals al capdavant de la llista d’Iniciativa per Catalunya i es va convertir en la primera dona a accedir a l’alcaldia de Polinyà. Anteriorment, havia sigut regidora d’EUiA, càrrec que va tornar a ocupar a l’oposició entre 1995 i 2005.

Nascuda a Cuevas Bajas (Màlaga), va arribar a Sabadell quan tenia dotze anys. El 1974 es va traslladar a Polinyà, on va ser una de les fundadores de la secció local del PSUC a la clandestinitat. De ben jove va destacar per l’activisme social i la implicació política, tant durant els darrers anys de la Dictadura­ —quan va ser detinguda per possessió de “propaganda subversiva i associació il·lícita” — com a la Transició, ja a Polinyà, on va ser molt activa en demandes socials com la d’una escola pública de qualitat.