"Estem aquí en nom de totes les bressoleres"

Les dones que van conformar el primer equip docent de l’EBM Badabadoc, fa just 30 anys, han estat les pregoneres de la Festa Major de 2025. Ho van fer amb una plaça plena de gom a gom, on també hi eren, en primera fila, la resta d’educadores de les escoles bressol municipals de Polinyà. “A Polinyà tenim molt clar que el 0-3 és fonamental i, per això, aquest any que l’edifici de la Badabadoc fa trenta anys volem valorar la feina d’aquell primer equip de la promoció del 1995-1996”, va explicar l’alcalde, Javier Silva, que també va voler aclarir que la idea va ser de la regidora de Junts, Tere Rodríguez.

El pregó va començar amb un joc que va consistir a teixir amb fils una gran teranyina a la plaça. Aquesta, van explicar, és una dinàmica que fan servir cada any per donar la benvinguda a les famílies a l’inici de curs.

La primera a agafar el micro va ser Fina García que, visiblement emocionada, va voler deixar molt clar que eren a l’escenari “en nom de totes les bressoleres”. Rosa Serra va agafar el relleu amb un repàs a la història de l’escola i acabant amb una afirmació clara i contundent: “La bressol no és només un edifici que ens acull, és un espai d’ensenyament, però també de vida, d’emocions i de creixement”.

En el seu torn, Manoli Triguero va agrair la participació i el suport de les famílies “per compartir el més valuós que teniu, els vostres fills i filles, i per fer pinya amb nosaltres”. També va fer un reconeixement a totes les persones que fan possible l’escola i són part fonamental: educadores, tècniques i tècnics municipals, monitores de menjador, brigada d’obres, cuineres, netejadores, sou part fonamental.

“Badabadoc no és només una escola, és una manera de viure i entendre”

Eulàlia Puig va fer menció a la capacitat de l’escola per “teixir una xarxa sistèmica i sòlida fonamentada en la confiança, la cura i el compromís compartit”. I va recordar com aquest projecte ha contribuït a fer del poble un lloc més cohesionat, més sensible i més ric: “Badabadoc no és només una escola, és una manera de viure i entendre”.

Anna Vidal no es va oblidar de nomenar, també, el recorregut de la segona escola bressol: la Ginesta. I també per fer una mica de reivindicació. “Aprofitem aquests moments de màgia per demanar tres desitjos. A l’Ajuntament: continueu treballant pel 0-3. A les famílies, us ho hem de dir: no som la “guarde”, som escola. I als infants: no deixeu mai de ser feliços”.

Per acabar, la més veterana de les cinc, la Fina García, va acabar el pregó amb un desig: “Que aquests trenta anys sigui només l’inici d’una llarga història d’amor i de dedicació a la petita infància”.