El primer curtmetratge del polinyanenc Christian Avilés seleccionat a la Berlinale

Christian Avilés (1997) s’acaba de graduar a l’ESCAC, l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, i no ho ha pogut fer d’una manera millor: amb el seu treball de final de grau (TFG) nominat al Festival Internacional de Cinema de Berlín, en la secció Berlinale Shorts Competition. El mes de febrer viatjarà a la capital alemanya amb el seu curtmetratge La herida luminosa, una fàbula contemporània sobre el turisme massiu dels joves britànics a les Illes Balears. El curtmetratge es va estrenar a ZINEBI (Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao) amb un gran èxit de crítica.

Com vas saber que La herida luminosa era un dels 20 curtmetratges seleccionats per al Berlinale Shorts Competition 2023?

Va ser a principis d’any. Estava treballant de caixer a una botiga de Sabadell, una feina gens relacionada amb l’audiovisual però amb companyes i companys molt macos, força interessats en el cinema i el món de l’art. A l’hora del descans vaig veure un missatge que demanava que truqués amb urgència, i així ho vaig fer. Després de penjar vaig quedar-me una estona pensant si havia passat de veritat, i alhora adonant-me que només em quedaven 30 minuts de descans per menjar i tornar a la feina.

Què suposa aquesta nominació per a la teva trajectòria professional?

Un impuls i una visibilitat increïble. Formar part de la Berlinale és una oportunitat que repercuteix molt més enllà dels dies que dura el festival. Mitjans i festivals nacionals i d’altres països ja s’han interessat i l’equip i jo estem notant un suport molt important tant de cara a aquest projecte com als següents.

Aquests dies estàs preparant el festival. Què esperes de l’experiència?

Estan sent dies de preparar tots els materials necessaris de cara al febrer, que és quan se celebra: tràilers, pòsters, materials promocionals i de premsa, entrevistes... Sobre tot tinc moltes ganes de ser a Berlín i viure-ho finalment. Durant els anys de carrera fantasiava amb l’idea anar-hi algun any com a espectador. Tenir l’oportunitat de ser-ho convidat com a autor d’una de les pel·lícules a competició és un somni.

La herida luminosa és la història d’uns adolescents britànics que viatgen a les Balears a la cerca de llum i calor. I un cop a les illes han de fer de recipients per tal d’absorbir el màxim de llum i calor i transportar-lo de tornada a casa. D’on surt aquesta història?

He volgut narrar un conte d’estiu basat en uns personatges i un espai on normalment no esperaríem trobar el realisme màgic. Com a locals, tenim una percepció molt concreta del tipus de turisme que practiquen els joves britànics a Mallorca, i el fet de fantasiar amb explicar-ho des d’un punt de vista extremadament diferent em motiva per generar ironia dramàtica. Em mou pensar en les coses ocultes que hi pot haver darrera el que veiem: a La herida luminosa, els joves viuen una experiència espiritual, on les vacances es converteixen més en un pelegrinatge a un lloc sagrat que en un destí turístic.

Ets director, muntador, guionista... Quina és la part de tot el procés creatiu que t’agrada més?

Gaudeixo molt de tota la part prèvia a un rodatge: recollir els referents, crear el concepte d’una obra, treballar en conjunt amb la resta de departaments que col·laboren en una producció. Tinc la sort de poder treballar sempre amb el meu millor amic, Manuel G. Romero, qui s’encarrega de la direcció de fotografia. És una persona amb moltíssim talent, molta generositat i molt sensible a l’hora de traduir les meves ficcions en imatges. El procés creatiu seria molt més pobre si no estigués envoltat de persones que m’inspiren personalment i professionalment.

Quan vas decidir que et volies dedicar al món del cinema?

Sempre m’ha interessat molt el cinema, però no vaig pensar en la possibilitat real de dedicar-m’hi fins al batxillerat, quan vaig poder estudiar la modalitat artística a Sabadell. Vaig entendre que moltes de les disciplines que m'interessen per separat podien acabar unides en una pel·lícula. Per exemple, des de petit he estudiat solfeig i piano al grup excursionista, que en l’actualitat m’ha ajudat a compondre i editar bandes sonores. Una abraçada, Iria i Sheila!

En quins projectes treballes actualment?

Com a prioritat tracto de treure temps per a desenvolupar noves idees de guió.

Com descriuries el teu cinema i la teva manera d’explicar històries?

Realment és el meu primer curtmetratge com a tal. Durant els estudis vaig poder realitzar projectes que funcionaven com a pràctica, on els alumnes tenim la possibilitat de començar a entendre quines narratives són naturals per a cadascú de nosaltres com a cineastes, així com entendre les parts més tècniques d’una producció. Descriuria el meu cinema com a surrealista i queer; m’interessa molt explorar el sentiment d’estranyesa semblant al d’alguns somnis.

Com veus el futur de la producció audiovisual en general i del cinema en particular a casa nostra?

És un moment interessant per les obres cinematogràfiques basades en contexts no-urbans. Hi ha un fort interès per la perifèria i les històries que s’expliquen des de llocs que no són les capitals i els punts de vista hegemònics. Cada cop hi ha també més diversitat de directores i directors que funcionen d’inspiració a d’altres, creant indirectament nous referents i més possibilitats d’apropar-se a l’audiovisual per a noves generacions.