“El manteniment i control de les colònies no és només una qüestió de benestar animal, també és un bé per al poble”

La llei obliga els ajuntaments a desenvolupar programes de gestió de colònies felines, així com a esterilitzar i controlar la població de gats ferals. És el que es coneix com a CER: control, esterilització i retorn. L’Ajuntament de Polinyà, per fer-ho, compta amb l’ajuda voluntària d’una quinzena de persones que dediquen part del seu temps i esforç a gestionar la població de gats, així com a assegurar el seu benestar.

Totes les voluntàries estan acreditades per l’Ajuntament i coneixen els protocols establerts per gestionar les colònies felines. Hem parlat amb tres d’elles: la Marga Moral, que fa uns cinc anys que és voluntària, la Teresa Reches, que en fa 15, i la més veterana, la Charo Borrego, que ja fa vint-i-dos anys que ho és.

Quina és la feina d’una voluntària?

Teresa: Els posem de menjar, mirem que estiguin bé, si veiem que hi ha un gat nou que cal esterilitzar, el capturem, si en tenim algun de malalt i es deixen tocar, els curem o els mediquem... En definitiva, vigilar que els animals estiguin bé. 

Charo: I, sobretot, vigilem que no proliferin, que és una feina molt difícil, no s’acaba mai, perquè mai es fa tota l’acció que es necessita en un any. Sempre arriba una femella, sempre n’arriben de nous i només que hi hagi una femella i un mascle sense esterilitzar, hi ha repoblament.

Us sentiu incompreses?

Les tres: I tant!

Teresa: A mi m’han dit de tot, em diuen la loca de los gatos. Un dia, fins i tot, em vaig trobar una capsa de cartó a la colònia. La vaig obrir i hi havia un gat mort. La gent no entén la funció que fem. Es pensen que com que els alimentem, estan sans i crien més. I no és així!

Charo: La gent pensa que fem tot el contrari del que en realitat fem, que com que alimentem els gats, som nosaltres les que creem la colònia. Però no és així, es tracta de cuidar uns gats que ja hi són perquè estiguin en bones condicions i no trobar-los malalts pel carrer. Si no féssim el que fem en tindríem molts més, en pitjors condicions, malalts i, a sobre, anirien parint.

Marga: A més, abans criaven dos cops l’any, ara, amb el canvi climàtic tenim cries tot l’any.

Busqueu l’equilibri entre el benestar d’aquests gats i el control de la població, que al final, és un benefici per a tota la població.

Charo: La gent ha de comprendre que aquesta tasca és: capturar, esterilitzar, curar-los si estan malalts i, després, controlar-los perquè no n'hi hagi més i alimentar-los. Però és difícil, és dur i és molt pesat. Jo estimo els animals, però això és una preocupació constant. Jo, si pogués tenir-ne un a casa i ja està, n'estaria contenta.

És un sacrifici de temps, també.

Teresa: Jo he sacrificat vacances per cuidar els gats. De vegades penso que m’he implicat massa, però no ho puc evitar. Ara que estic jubilada, dedico unes tres hores diàries als animals.

Quin missatge enviaríeu a la ciutadania

Marga: Que el manteniment de les colònies és necessari per al bé del poble. Això, sense nosaltres, seria un tema descontrolat i els animals es trobarien al carrer i en males condicions, probablement malalts. Si el CER [captura, esterilització i retorn] i el control posterior estan ben fets, que, a més, l’Ajuntament hi està obligat per normativa, és un bé per a tothom.

Nosaltres fem el que fem com a voluntàries pels animals, però també és un bé per al poble. I han d’entendre que som persones autoritzades per l’Ajuntament que seguim uns protocols i que fem, també, un control sanitari.

Charo: La gent ha d’entendre que això és una responsabilitat i una obligació de l’Ajuntament, que nosaltres només hi col·laborem com a voluntàries. Hi posem el nostre temps i, sovint, també diners de la nostra butxaca. Traiem molta feina a l’ajuntament i els hi estalviem molts diners. Però si la gent té un problema amb les colònies felines ha d’anar a l’Ajuntament.