“Aquesta Festa Major, digueu-li a la vostra parella que us estimeu, abraceu-vos fort i, qui pugui, que faci l’amor”

Francesc David Antón, pregoner de la Festa Major del 2026, va acabar el seu discurs amb una declaració d’intencions: “Aniré a tots els actes que pugui, gaudiré amb els meus nets i no penso deixar d’escoltar cadascuna de les cançons que es toquin a la plaça.” Aquestes paraules, però, no les va pronunciar David, diagnosticat d’ELA, una malaltia degenerativa que li ha afectat la parla: va ser la seva filla petita, l’Anabel, qui li posava veu. També el van acompanyar a l’escenari la filla gran, la Gemma, i el seu amic i jutge de pau Jaume Ramoneda.

Tots quatre van filar un discurs, escrit per David, que repassava la vida de qui va ser el primer cap de la Policia Local de Polinyà des que va arribar al poble amb deu anys fins ara. Va parlar dels temps a l’escola, de la colla, del seu equip a l’Atlético Polinyà, de com va entrar a la policia a principis dels 80: “L’examen va constar a resoldre uns problemes, un dictat i un text”. I de com va ser l’enorme transformació de Polinyà en les dècades següents, també del cos de la Policia Local. També va dedicar una part del pregó a la seva implicació amb el món de la cultura, especialment des de la Germandat i el teatre.

Sogres, nets, filles i, en especial, la seva dona Loli, amb qui fa 50 anys que comparteixen la vida i a qui va dedicar les paraules més emotives del seu discurs. Tampoc va poder deixar de parlar de l’ELA: “La vida continua, i hem de ser forts: no ens podem enfonsar. Continuo fent proves, assajos mèdics i tot el que faci falta per no trair el més important que tinc, la meva família i el meu cervell.”