PDCAT: A que esperem?-Juny 2018
Just fa poques setmanes el PDeCAT va donar suport a la moció de censura que Pedro Sánchez va presentar contra el govern de Mariano Rajoy.
Suport que tots els partits independentistes i d’altres que no ho són tant, vàrem donar per enderrocar al Partit Popular del govern donada la seva poca, per no dir cap, predisposició a entrar en diàleg amb el govern de la Generalitat de Catalunya.
Ens resistim a creure que des de el PSOE existeixi aquesta predisposició, donat que no hi ha hagut cap gest per part del nou president del govern, Pedro Sánchez, demostrant aquesta voluntat de dialogar amb el nostre president Quim Torra sobre el problema dels presos polítics, dels exiliats per la força, d’altres diputats i el president Puigdemont. No oblidem que PSOE i Ciutadans donaren suport a l’aplicació del 155.
Haurem sortit del foc per caure a les brases? Esperem que no. De moment, i com a mínim, esperem que l’acostament dels nostres polítics, com dels Jordis -que després d’aquests 8 mesos que es troben empresonats-, sigui per part del nou president del govern una prioritat. Per dignitat i sentit comú, així hauria de ser, cap violència ni per part dels empresonats ni del poble català. Va ocórrer tot el contrari: la repressió exercida per part de la policia espanyola contra els catalans/es i la seva defensa del dret a votar i de defensar democràticament el dret d’expressió, que es van veure reprimits per la violència –fins i tot, ben vista per la monarquia-. Quina vergonya que tota una monarquia doni suport a la repressió rebuda pel poble català. Se’ns titlla inclús pitjor que els terroristes. Quina vergonya.Afortunadament, el poble català és suficientment responsable i intel•ligent per no caure en falses promeses i per no oblidar totes les penúries a les que hem estat sotmesos.
Aquest motiu és el que ens ha de portar a assolir més que mai aquest país que tots somiem: una Catalunya fora de l’Estat espanyol que doni prioritat al benestar de les persones, a una sanitat digna i encara amb mes qualitat, a una educació sense adoctrinaments, lliura de repressió per part de l’Estat espanyol, on els nostres recursos serveixin exclusivament per tirar endavant el nostre territori –CATALUNYA-.
Això ho hem de aconseguir entre tots.Força. Ara més que mai, no podem defallir sota la convicció del que comporta crear el nostre propi país.
ENDEVANT CATALUNYA. NI UN PAS ENRERE